Temes d’interès

  • 11 Dec
    El delicte d’impagament de la pensió d’aliments

    El delicte d’impagament de la pensió d’aliments

    El impagament de la pensión d’aliments, ja sigui a favor del menor o a favor del cónjuge, constitueix delicte penal.

    El fet de no pagar la pensió d’aliments al cónjuge o als menors, està tipificat en l’article 227 del Codi Penal, amb una pena de pressó de 3 mesos a 1 any o pena de multa de 6 mesos a 24 mesos, sempre que es deixi de pagar la pensió durant dos mesos seguits o quatre mesos no seguits, i que la obligació de pagament s’hagués reconegut per resolución judicial.

    Ara bé, si no es paga la pensió d’aliments, perquè l’obligat no té mitjans per pagar-la, no será delicte penal. Per tant, ha d’existir la voluntat per part de l’obligat de no pagar la pensió d’aliments perquè simplement no vol. Per aquest motiu, la càrrega de la prova la té el mateix obligat, qui tindrà que demostrar que no té capacidad económica suficient.

    En qualsevol cas, és més que recomanable buscar l’asesorament de l’advocat de la vostra confiança abans d’iniciar qualsevol tràmit.

    Si esteu interessats en el delicte d’impagament de la pensió d’aliments, podeu tornar a veure el programa de TV Lleida “El debat de Lleida Activa”, en el que la nostra advocada, Andrea Lombana, especialista en dret penal, exposa quins requisits s’han de cumplir per a que estem davant d’un delicte d’impagament de pensió d’aliments. Tan sòls teniu que clicar el següent enllaç: impagament de la pensió .

  • 23 Nov
    La exempció d’IRPF a la prestació de maternitat

    La exempció d’IRPF a la prestació de maternitat

    Fins ara l’Administració tributària obligava a tributar a aquells contribuents que havien obtingut ingresos derivats de la prestació de maternitat i paternitat, però amb la recent sentència del Tribunal Suprem de data de 3 d’octubre de 2018 les prestacions de maternitat estaran exemptes d’IRPF.

    Ara bé, es podran beneficiar aquells contribuents que hagin cobrat la prestació de maternitat a partir de l’exercici del 2014 o que hagin cobrant alguns mesos de la indicada prestació durant l’any 2014, ja que s’aplica el plaç de prescripció general de 4 anys.

    Les quantitats que es poden recuperar varíen en funció del salari base de cada contribuent i obviament, de la quantitat que van rebre en concepte de prestació de matermitat, però en alguns casos pot arribar fins a 3.000 euros.

    Per tal de sol·licitat el retorn de les quantitats abonades per IRPF en la prestació de maternitat, es tindrà que presentar un escrit davant l’Adminstració Tributària, sol·licitant la rectificació de l’autoliquidació de l’Impost sobre la Renda i demanar una devolució d’ingressos indeguts.

    Si voleu tenir més informació podeu clicar el següent enllaç, exposat per l’economista del nostre despatx, Àlex Moragues: IRPF maternitat.

    By Miriam Parramona Temes d'interès
  • 08 Nov
    Qui ha de pagar l’impost d’actes jurídics documentats després de la subscripció d’un prèstec hipotecari

    Qui ha de pagar l’impost d’actes jurídics documentats després de la subscripció d’un prèstec hipotecari

    El Tribunal Suprem contradint l’anterior sentència de data de 16 d’octubre de 2018, ha decidit a la posterior sentència de 6 de noviembre de 2018 que siguin els clients els que paguin l’impost d’actes jurídics documentats derivats d’un prèstec hipotecari.

    Les sentències anteirors del mateix Tribunal Suprem que venien a declarar precissament el contrari, és a dir, que eren les entitats bancaries les que tenien que pagar aquest impost, només tindran efectes per a les parts implicades en aquestes sentències, però no tindran efectes per a tercers.

    Davant aquesta discrepància de criteris es preten modificar la llei del polèmic impost per a que es determini sense cap dubte que es el banc qui ha de pagar l’impost.

    Si voleu tenir més informació sobre què passarà amb l’impost d’actes jurídics documentats podeu veure la tertulia del canal 3/24 en la que va participar Jaume Pujades, advocat especialista en dret bancari del nostre despatx. Tan sòls teniu que clicar el següent enllaç: impost actes jurídics documentats.

  • 15 Oct
    La rellevància d’atorgar testament

    La rellevància d’atorgar testament

    El testament és el document per mitjà del qual cada persona pot decidir com distribuirà el seu patrimoni i a favor de quines persones, quin tractament mèdic vol rebre si en un futur l’interessat està limitat per expresar-se per si mateix, i inclús pot nomenar a una o més persones per a que interpretin el contingut del testament.

    Aquest document s’ha realizar davant notari o davant de tres testimonis, dos dels quals no han de tenir relació familiar, ni econòmica amb el declarant.

    Tanmateix, seria convenient de que en el supòsit de que s’hagués previst alguna clàusula respecte l’aplicació de tractaments mèdics es comuniqui al metge de capçalera per a que ho inclogui a l’historial clínic de l’interessat, o bé, s’inscrigui al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Sanitat.

    Si voleu tenir més información sobre els avantatges d’atorgar testament us deixem el següent enllaç exposat per l’advocat del nostre despatx, Sebastià Mothe. Tan sòls teniu que clicar el següent ellaç: testament.

    By Miriam Parramona Temes d'interès
  • 01 Sep
    Les despeses ordinàries i extraordinàries dels fills comuns en els divorcis

    Les despeses ordinàries i extraordinàries dels fills comuns en els divorcis

    Després d’un divorci, un dels aspectes que genera més dubtes es quina despesa provocada pel sosteniment dels fills es considera inclosa dins de la pensió d’aliments i quina es considera despesa extraordinària, distinció que dependrà del que s’hagi determinat per sentència o pel conveni del divorci.

    Ara bé, el Tribunal Suprem ja ha manifestat que totes aquelles despeses que tinguin relació amb la matrícula escolar, els llibres de text i el material escolar són despeses ordinàries que s’han d’incloure dins la pensió d’aliments. En canvi, el cost de les excursions, extraescolars, el cost de la comunió i les despeses mèdiques es consideren extraordinàries, ja que es tracta de despeses imprevisibles i no periòdiques.

    Si hi hagués algún conflicte entre els progenitors per determinar si estan davant d’una despesa ordinària o bé extraordinària i per tant, qui i com l’han de pagar es pot iniciar un procediment judicial només per a concretar qui ha de pagar la despesa.

    A més a més, en el moment que es pretengui reclamar judicialment la despesa extraordinària dins del procés d’execució, amb caràcter previ també es podrà determinar davant del Jutge si estem davant de despeses ordinàries o extraordinàries.

    Si voleu tenir més informació sobre les despeses dels fills comuns podeu veure el programa del “Debat de Lleida Activa” de TV LLEIDA, en el que va participar l’advocada del nostre despatx, Laura Buetas. Tan sòls teniu que clicar el següent enllaç: despeses fills.

    By Miriam Parramona Temes d'interès ,
  • 01 Jun
    La negligència mèdica

    La negligència mèdica

    Quan estem davant d’una negligència mèdica es pot reclamar per responsabilitat patrimonial o bé, per responsabilitat civil depenent de si s’ha comès en un centre mèdic públic o en un centre privat, i ens els dos supòsits sempre hi ha la possibilitat d’acudir a la juridisdicció penal.

    Si la negligència mèdica s’ha comés a la sanitat pública, es tindrà que plantejar una reclamació per responsabilitat patrimonial davant l’administració sanitària competent i si passa el plaç de sis mesos sense haber obtingut una resposta s’haurà d’instar el mateix procediment davant els jutjats.

    En canvi, si la negligència s’ha comés a la sanitat privada, com per exemple a una clínica de cirurgia estètica, s’haurà d’instar davant els jutjats una demanda per responsabilitat civil contra els causants del dany amb la finalitat d’obtenir una indemnització per danys i perjudicis.

    A més a més i amb independència de que la negligència es produeixi tant a la sanitat pública com a la privada, també es pot acudir a la jurisdicció penal, en la que el perjudicat pot ser recompensat del dany mitjançant la obtenció d’una indemnització, així com la privació de llibertat o inhabilitació del metge responsable.

    Si voleu tenir més informació sobre les negligències mèdiques podeu veure el programa de TV Lleida “El Debat de Lleida Activa”, en el que participar l’advocada del nostre despatx, Andrea Lombana en el següent enllaç: negligència mèdica.

    By Miriam Parramona Temes d'interès
  • 15 May
    Les conseqüències d’acomiadar a un treballador en incapacitat temporal

    Les conseqüències d’acomiadar a un treballador en incapacitat temporal

    Quan s’acomiada a un treballador i aquest impugna davant el Jutjat competent, es pot declarar mitjançant sentència que: l’acomidament és procedent, és a dir, que les causes indicades a la carta d’acomiadament són correctes; que és improcedent, el que suposa que les causes no han estat acreditades i l’empresa disposarà de cinc dies per decidir si opta per la readmissió del treballador amb pagament de salaris de tramitació o bé, li paga directament la indemnització máxima que li correspon per improcedència; o bé que és nul, al haver-se produït l’acomiadament amb violació de drets fonamentals que implica per l’empresa la readmissió del treballador amb pagament de salaris de tramitació.

    Si un treballador està en un procés d’incapacitat temporal i l’empresa l’acomiada no suposa automàticament la nul·litat del seu acomiadament, ja que és necessari acreditar que el procés d’incapacitat temporal del treballador es de llarga duració i que a més a més l’empresari era coneixedor d’aquesta circumstància.

    Per tal d’acreditar-ho serà tan fàcil com aportar el part mèdic de baixa o confirmació del procés d’incapacitat temporal del treballador on sempre surt reflectit la duració màxima de la situació d’incapacitat temporal que afecta al treballador.

    Pel contrari, si és un procés d’incapacitat temporal de curta duració, serà procedent o improcedent depenent de si s’acrediten o no les causes indicades a la carta d’acomiadament, però mai serà nul.

    Si voleu tenir més informació sobre les conseqüències d’acomiadar a un treballador mentre està en situació d’incapacitat temporal, podeu tornar a veure el programa de “El Debat de Lleida Activa” de TV Lleida en el que va participar l’advocat especialista en dret laboral, José-Miguel Moragues Martínez en el següent enllaç: acomiadament incapacitat temporal.

  • 15 Apr
    La jubilació activa

    La jubilació activa

    La jubilació activa és la prestació a la Seguretat Social que poden sol·licitar els treballadors autònoms i els treballadors per compte aliè que ja tinguin l’edat ordinària de jubilació i que decideixin continuar treballant obtenint com a mínim la meitat de la seva pensió ordinària de jubilació.

    Poden sol·licitar aquesta prestació els treballadors autònoms, els autònoms societaris, els treballadors per compte aliè i els administradors socials que decideixin continuar exercint una activitat laboral a jornada parcial o completa que pot ser o no la mateixa que exercien anteriorment.

    Per accedir a aquest tipus de prestació és indispensable que el sol·licitant tingui l’edat ordinària de jubilació i el 100% de la seva base reguladora, és a dir, treinta cinc anys i sis mesos de cotització.

    Pel contrari, no podran accedir a aquest tipus de prestació els que anteriorment haguessin estat titulars d’una jubilació anticipada o una parcial, i amb independència de que quan sol·licitin la jubilació activa tinguin l’edat ordinària de jubilació.

    Tampoc podran accedir-hi els que estiguin afiliats en mutualitats, com sería el supòsit dels advocats, així com les entitats sense personalitat jurídica, com pot ser una comunitat de béns, una societat civil o una col·lectiva.

    Per aquells que compleixin els requisits per ser beneficiaris de la prestació de jubilació activa, els tenim que advertir que el fet de continuar treballant tot i cumplir amb l’edat ordinària de jubilació no suposa un augment de la seva base de cotització i a més a més tindran que pagar un 8% en concepte de solidaritat que en el cas dels treballadors per compte aliè, un 6% el paga l’empresari i el 2% restant va a compte del treballador. Per aquest motiu, poden escollir la base de cotització que prefereixin, ja que només té efectes quan el beneficiari de la prestació agafi una baixa mèdica per Incapacitat Temporal durant el període que estiguin en situación de jubilació activa.

    Com a novetat legislativa i només pels treballadors autònoms, aquests podran compatibilitzar el 100% de la seva pensió de jubilació amb la realització del seu treball, sempre i quan acreditin tenir contractat a un treballador per compte aliè i amb la condició de que li mantinguin l’ocupació fins la jubilació ordinària.

    Per a més informació podeu veure el programa de “El Debat de Lleida Activa” de TV Lleida en el que va participar l’advocada del nostre despatx, Miriam Parramona, especialitzada en dret laboral i de la Seguretat Social. Tan sòls teniu que clicar el següent enllaç: jubilació activa.

     

    By Miriam Parramona Temes d'interès
  • 30 Mar
    El dividend a compte

    El dividend a compte

    La Llei de Societats de Capital estableix que la distribució dels resultats dels beneficis que pot obtenir una societat es realitza amb l’aprovació del compte després d’haver tancat l’exercici que habitualment es produeix al mes de juny de l’any següent.

    Ara bé, s’estableix una excepció que possibilita que la societat distribueixi unes quantitats a compte dels beneficis finals abans de l’aprovació del compte i durant el curs de l’exercici que es el que s’anomena el dividend a compte.

    Aquesta opció es pot acordar durant el curs de l’exercici i fins i tot, després del tancament de l’exercici, però sempre abans de l’aprovació dels comptes, i ho pot acordar amb caràcter general la Junta General o bé, els propis administradors.

    No obstant, és necessari que la societat tingui liquidessa, previ estudi comptable per part dels administradors de si realment és factible o no repartir beneficis abans de l’aprovació del compte.

    A més a més, s’estableixen com a límits que la societat no tingui pèrdues econòmiques derivades d’exercicis anteriors, que s’hagin cobert les reserves legals, i que s’hagi tingut en compte el cost que suposarà l’impost de societats.

    I quan la societat pagui el dividend a compte al soci, aquest tindrà la consideració de rendiment de capital, pel que tributarà a la seva declaració d’IRPF.

    Per a més informació sobre el dividend a compte, podeu veure el programa de “El Debat de Lleida Activa” de TV Lleida, en el que va participar l’advocat del nostre despatx, Felip Garcia, en el següent enllaç: dividend a compte.

    By Miriam Parramona Temes d'interès
  • 28 Feb
    L’incompliment del règim de visites fixat en una sentència de divorci

    L’incompliment del règim de visites fixat en una sentència de divorci

    Qualsevol procediment de divorci o separació o de trencament d’una parella de fet amb fills menors, on s’atribueix la guarda i custòdia a un dels pares en exclusiva, necessariament comporta la regulació d’un règim de visites, és a dir, d’un temps en que aquests fills han d’estar amb el pare o la mare, a qui no se li ha atribuït la custòdia.

    Ara bé, si el progenitor que té la custòdia dificulta el compliment del règim de visites o bé no el compleix, com per exemple que no retorni als menors quan correspon, o inclús, quan no es preocupen de veure o mantenir el contacte amb els seus fills estarem davant d’un incompliment del règim de visites.

    En aquests casos d’incompliment del règim de visites s’ha d’interposar una demanda davant la jurisdicció civil, demanant el compliment del pactat en conveni o el que s’hagi declarat per sentència amb la intervenció d’advocat i procurador.

    En aquest procediment, també es podría demanar la imposició de multes coercitives periòdiques al pare o la mare que incompleix el règim de visites, i fins i tot, advertir-li que com està desobeint a l’autoritat judicial es pot acudir a la via penal.

    Hem d’advertir que degut a l’última reforma legislativa, ja no es pot interposar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra per tal d’iniciar un judici de faltes, i ara només es pot interposar inicialment la via civil.

    Si voleu tenir més informació sobre les conseqüències jurídiques de l’incompliment del règim de visites, podeu veure el programa en el que va participar l’advocada del nostre despatx, Laura Buetas, en el programa de “El Debat de Lleida Activa” de TV Lleida en el següent enllaç: règim visites.

1 2 3 4 5