Serveis a la persona

Arrendaments

Què és l'arrendament?

L’arrendament és un contracte bilateral en el qual una de les parts, denominada arrendadora, convé a cedir temporalment la possessió, l’ús o gaudi d’una cosa (obra o servei) a canvi d’un preu a l’altra part, denominada arrendatària, que està d’acord a acceptar aquesta cessió per temps determinat i pagar el preu establert com a contraprestació d’aquesta.

La part arrendadora en l’arrendament de coses, serà, en la majoria dels casos, el propietari de la cosa, però també pot ser-ho l’usufructuari, suposat en què la durada de l’arrendament es veurà limitada a la durada de l’usdefruit, fins i tot un arrendatari pot ser arrendador si en convenir l’arrendament va quedar facultat per a subarrendar, en aquest cas se’l denominarà subarrendador.

L'arrendament d'obra o serveis

Dins de l’arrendament de coses, els més importants són els d’immobles, entre els quals hem de distingir els de finques urbanes i els de finques rústiques, que són els que tenen una regulació especial i específica en el nostre ordenament jurídic.

Altres arrendaments

Arrendament de coses

Dins de l’arrendament de coses, els més importants són els d’immobles, entre els quals hem de distingir els de finques urbanes i els de finques rústiques, que són els que tenen una regulació especial i específica en el nostre ordenament jurídic.

Arrendament de finques

L’arrendament de finques urbanes es troba regulat a escala estatal per la Llei 29/1994, de 24 de novembre, i distingeix els arrendaments d’habitatge dels quals són per a ús diferent d’habitatge, anteriorment denominats de local de negoci, sent aquests últims molt similars als arrendaments d’indústria, si bé aquests no es troben regulats per aquesta llei especial d’arrendaments sinó pel Codi Civil i no de manera específica.

L’arrendament de finques rústiques es troba regulat, en l’àmbit estatal, per la Llei d’Arrendaments Rústics 49/2003, de 26 de novembre (modificada per la Llei 26/2005), i, a Catalunya es regula pel seu propi Codi Civil dins de l’epígraf “arrendaments de cultiu” que inclou, l’arrendament rústic, la parceria i la masoveria.

Arrendament financer

Una altra classe d’arrendament, sense una regulació especial, és l’arrendament financer o lísing, molt usat en la realitat comercial actual.

També el contracte d’aparcament de vehicles regulat per la Llei 40/2002, de 14 de novembre que estableix el règim jurídic aplicable als aparcaments en els quals una persona cedeix, com a activitat mercantil, un espai en un local o recinte del qual és titular per a l’estacionament de vehicles de motor, amb els deures de vigilància i custòdia durant el temps d’ocupació, a canvi d’un preu determinat en funció del temps real de prestació del servei.

Recorda

Encara que no tots els arrendaments anteriorment referits hagin de realitzar-se necessàriament per escrit, sí que és aconsellable que tots i cadascun d’ells es faci per escrit, com és molt aconsellable també que es compti amb l’oportú assessorament donada la complexitat i especialitat que presenta cadascun dels arrendaments amb què ens podem trobar segons l’exposat.

FAQs

La primera acció que hem de plantejar-nos és l’acció penal, una denúncia davant la policia serà el primer pas, després examinarem si l’ocupació s’ha produït amb violència o intimidació, o si està autoritzada d’alguna manera tal ocupació. Si existeix algun dubte sobre la viabilitat de l’acció penal, millor és acudir a la via civil, exercitant una acció de desnonament amb l’especialitat establerta en l’Article 250.1.4t de la Llei d’Enjudiciament Civil, sobre la tutela sumària de la tinença o la possessió, en aquest cas, de l’habitatge ocupat, sol·licitant des d’un inici que es realitzi el lliurament immediat de la mateixa al demandant i que es fixi directament data per al llançament (procediment conegut com a desnonament exprés contra ocupes).
La quota de participació determina i concreta la participació que correspon als elements privatius sobre la propietat dels elements comuns, i serveix per a distribuir les despeses comunitàries entre els membres de la comunitat, excepte pacte en contrari, la qual cosa significa que la Junta de Propietaris pot acordar com serà el criteri a seguir en la seva Comunitat per a distribuir les despeses comunitàries entre els seus partícips, però només en el cas que aquest acord s’hagi pres en Junta General, de manera expressa i amb la majoria legalment exigible, en cas contrari, és a dir, sinó existeix aquest acord exprés i les despeses comunitàries es reparteixen, per exemple, a parts iguals perquè així es fa des de sempre, qualsevol membre de la comunitat pot exigir que la seva aportació es calculi d’acord amb la quota de participació en els elements comuns que tingui assignada la seva propietat.
D’acord amb l’expressament establert a aquest efecte en l’Article 623-27 del Codi Civil de Catalunya, l’arrendatari d’una finca rústica té el dret de tanteig i retracte en cas d’alienació onerosa, dació en pagament o aportació a societat pel propietari, excepte en si l’alienació s’efectua a favor del copropietari de la finca o del seu cònjuge, convivent en parella estable, ascendents, descendents o parents consanguinis o per adopció fins al segon grau, de manera que en establir-se aquesta única excepció en la regulació que d’aquests drets d’adquisició preferent fa actualment actual en el Codi Civil de Catalunya, podem afirmar que els drets d’adquisició preferent de l’arrendatari d’una finca rústica té prioritat davant els drets d’adquisició preferent del confrontant.
Si ho prefereixes, pots parlar amb nosaltres des d’aquest formulari
  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d’usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les esmentades cookies i l’acceptació de la nostra política de cookies, premi l’enllaç per a més informació.